· 

LES PAPARRES

LES PAPARRES

A la nostra zona les paparres estan representades per dues grans famílies: IXODIDAE (paparres dures) i RHIPICEPHALUS SP. (paparra cafè del gos)

 

Una de les característiques de les paparres dures és que les peces bucals es veuen dorsalment, aquestes peces juntament amb l’hipostoma s’introdueixen a la pell i giren 90º, s’obren i injecten una substància que les adhereix/fixa a la pell; si la paparra és arrancada amb pinces per molta cura que es tingui de no deixar restes de la paparra a l’hoste és molt probable que en quedin i aquestes restes produeixin infecció i inflamació.

 

 

Les paparres formen part del grup dels artròpodes hematòfags (que s’alimenten de sang), tenen un paper important com a vectors o transmissors de malalties que representen una amenaça tant per animals com per persones (zoonosi).

 

Mascles i femelles tenen un aspecte molt diferent fent-los molt fàcils de diferenciar.

 

El seu cicle de vida té 4 etapes: OU, LARVA, NIMFA I ADULT. Un cop feta la còpula la femella s’alimenta de sang i acumula ous en el seu interior que s’alliberaran a l’exterior quan la femella esclata (morint en el procés). Motiu per el qual és preferible cremar les paparres més que fer-les esclatar amb el que facilitaríem la disseminació del problema.

 

Es tracta de paràsits molt resistents a nivell ambiental, aguanten rangs de temperatura que van des dels 5 als 40 ºC i humitats de 18 al 93 %; essent la temperatura òptima entre 20 i 30 ºC

 

Degut al seu sistema d’alimentació i si ho associem a un nivell d’infestació elevat, les paparres poden provocar que l’animal parasitat presenti debilitat, aprimament, anèmia (per la pèrdua de sang) fins i tot la mort del pacient ja sigui pel sagnat o per altres malalties que poden aprofitar la debilitat del pacient.

 

Tan sols el fet mecànic de la picada així com els agents irritants de la saliva del paràsits produeixen una sensació de picor i incomoditat a l’animal, traduint-se en rascat i intranquil·litat.

 

 

Les paparres poden ser vectors de malalties tals com:

 

1-      Babesiosi: paràsit transmès (Babesia spp.) que un cop al torrent sanguini dels gossos produeix hemòlisi (destrucció dels glòbuls vermells) . Aquesta malaltia pot ser transmesa tant per paparres que es troben al camp com a la ciutat. Es tracta d’una malaltia potencialment mortal si no es tracta de manera ràpida i efectiva; tot i la curació de la malaltia el pacient pot presentar una insuficiència renal que afectara el pacient la resta de la seva vida.

 

 

 

2-      Ehrlichiosi: malaltia produïda per la bactèria Ehrlichia canis i afecta tant a gos com gat i humans, principalment per la picada de les paparres. Aquestes injecten la bactèria que té com a diana principal els glòbuls blancs de la sang de l’animal. Produeix hemorràgies severes, pics febrils, caquèxia, limfadenopatia (ganglis més grans del normal), anèmia, signes neurològics,... entre d’altres

 

 

 

3-      Borreliosi o malaltia de Lyme: la malaltia és produïda per la bactèria Borrelia spp. Principalment transmesa per paparres que viuen en ambients boscosos. Malaltia de difícil diagnòstic que pot causar artritis crònica

 

 

 

Per tot el que hem explicat és de vital importància tant per els nostres companys com per nosaltres mateixos fer un control preventiu d’aquests paràsits.

 

Recomanem l’ús del màxim d’eines possibles que s’adeqüin al nostre animal ja sigui amb un us regular de les pipetes (la pauta pot variar en funció de l’edat, el pes, l’entorn i la època de l’any) i els collars antiparasitaris.

 

En aquests darrers anys han aparegut alternatives orals als antiparasitaris convencionals, des dels comprimits mensuals als que duren 3 mesos.

 

Si us apropeu al nostre centre us informarem de quina és la millor manera per protegir el vostre company i la vostra família.

 

 

 

Atentament

 

 

 

TERRAMASCOTES

 

 

 

Escribir comentario

Comentarios: 0