També coneguda com a traqueobronquitis infecciosa canina o complexe respiratori caní. Si bé es tracta d’un procés benigne la durada del procés pot ser aprofitada per altres agents infecciosos per agreujar o complicar l’estat del pacient.
Es tracta d’una malaltia respiratòria molt habitual a la clínica i el motiu principal de consulta sol ser la “el meu gos té alguna cosa a la gola” o “s’ha empassat alguna cosa i se li ha quedat a la tràquea”.
Aquesta malaltia sol estar lligada a l’estacionalitat (èpoques amb importants alternances de temperatura durant el dia i la nit) i a situacions a on s’agrupin pacients tals com residencies canines, botigues d’animals, exposicions, entre d’altres. És de molt fàcil transmissió via tos, esternuts, aerosols o contacte directe (aparells, roba o contacte amb persones que actuen de vehicle)
La afectació de la malaltia a nivell d’òrgans compren laringe, tràquea i bronquis.
En els pacients en situació de risc seria apropiat una correcte profilaxi vacunal i un control de l’exposició a situacions de risc si no és estrictament necessari.
ELS RESPONSABLES:
Tant virus com bactèries participen d’aquest complexe essent els VIRUS : virus de la parainfluenza canina, adenovirus cani 1 i 2, paramixovirus del brom, reovirus cani 1,2 i 3, Mycoplasma i herpesvirus (alguns d’ells actuen més com a complicants que com a causants però son igualment importants) i les BACTERIES: Bordetella bronchiseptica, estreptococus o estafilococus.
Bordetella bronchiseptica
COM ES MANIFESTA:
El curs de la malaltia com a mínim és de 1-2 setmanes. El signe clínic més típic i recurrent és la tos aspra i seca que pot anar acompanyada d’arcades i ofeg. Un cop explorem el pacient aquest sol presentar un reflex traqueal positiu que s’aconsegueix amb una lleugera pressió a nivell traqueal i la posterior tos.
D’altres símptomes més o menys habituals inclouen la secreció oculonasal, lleugera anorèxia. Quadres més greus i que afectin a animals més joves solen indicar una complicació amb infecció sistèmica i aquests pacients també tenen secreció mucopurulenta, tos productiva i humida, anorèxia i febre. En aquests casos el quadre s’allarga fins a les 3 setmanes i si no es controlen els signes clínics poden tenir un desenllaç fatal.
COM ES DIAGNOSTICA?
En el casos lleu no sol haver-hi anomalies a nivell de laboratori o radiografia en casos amb infecció sistèmica es poden apreciar leucocitosis o canvis a la radiografia de pulmó associats fins i tot a la pneumònia.
TRACTAMENT:
Es recomana el repòs i evitar les situacions d’estrès. No hospitalitzar els animals afectats pel risc de contagi si no és estrictament necessari.
Com a tractaments pal·liatius podem optar pels còrtics (per reduir la inflamació i lleu edema dels teixits) durant 3-4 dies, antitusigens (sempre que no hi hagi una pneumònia bacteriana), broncodilatadors, antibiòtics ( només en el cas que es compliqui amb infecció bacteriana o en sigui la causa), fluids (per fluïdificar les secrecions)
PREVENCIÓ:
Control ambiental tal pel que refereix a l’exposició entre pacients sans o malalts com pel que refereix a la desinfecció de l’entorn amb productes com el lleixiu o la clorhexidina.
Vacunes:
- Subcutània : per brom, parainfluenza i adenovirus
- Intranasal : per B. bronchiseptica i parainfluenza (aplicable tant a femelles gestants com a cadell
Intranasal
Escribir comentario