· 

LA TOS DE LES GOSSERES

També coneguda com a traqueobronquitis infecciosa canina o complexe respiratori caní. Si bé es tracta dun procés benigne la durada del procés pot ser aprofitada per altres agents infecciosos per agreujar o complicar lestat del pacient.

 

Es tracta duna malaltia respiratòria molt habitual a la clínica i el motiu principal de consulta sol ser la el meu gos té alguna cosa a la gola o sha empassat alguna cosa i se li ha quedat a la tràquea.

Aquesta malaltia sol estar lligada a lestacionalitat (èpoques amb importants alternances de temperatura durant el dia i la nit) i a situacions a on sagrupin pacients tals com residencies canines, botigues danimals, exposicions, entre daltres. És de molt fàcil transmissió via tos, esternuts, aerosols o contacte directe (aparells, roba o contacte amb persones que actuen de vehicle)

 

La afectació de la malaltia a nivell d’òrgans compren laringe, tràquea i bronquis.


En els pacients en situació de risc seria apropiat una correcte profilaxi vacunal i un control de lexposició a situacions de risc si no és estrictament necessari.

ELS RESPONSABLES:

 

Tant virus com bactèries participen daquest complexe essent els VIRUS : virus de la parainfluenza canina, adenovirus cani 1 i 2, paramixovirus del brom, reovirus cani 1,2 i 3, Mycoplasma i herpesvirus (alguns dells actuen més com a complicants que com a causants però son igualment importants) i les BACTERIES: Bordetella bronchiseptica, estreptococus o estafilococus.

Bordetella bronchiseptica

COM ES MANIFESTA:

 

El curs de la malaltia com a mínim és de 1-2 setmanes. El signe clínic més típic i recurrent és la tos aspra i seca que pot anar acompanyada darcades i ofeg. Un cop explorem el pacient aquest sol presentar un reflex traqueal positiu que saconsegueix amb una lleugera pressió  a nivell traqueal i la posterior tos.

Daltres símptomes més o menys habituals inclouen la secreció oculonasal, lleugera anorèxia. Quadres més greus i que afectin a animals més joves solen indicar una complicació amb infecció sistèmica i aquests pacients també tenen secreció mucopurulenta, tos productiva i humida, anorèxia i febre. En aquests casos el quadre sallarga fins a les 3 setmanes i si no es controlen els signes clínics poden tenir un desenllaç fatal.

COM ES DIAGNOSTICA?

 

En el casos lleu no sol haver-hi anomalies a nivell de laboratori o radiografia en casos amb infecció sistèmica es poden apreciar leucocitosis o canvis a la radiografia de pulmó associats fins i tot a la pneumònia.

TRACTAMENT:

 

Es recomana el repòs i evitar les situacions destrès. No hospitalitzar els animals afectats pel risc de contagi si no és estrictament necessari.

 

Com a tractaments pal·liatius podem optar pels còrtics (per reduir la inflamació i lleu edema dels teixits) durant 3-4 dies, antitusigens (sempre que no hi hagi una pneumònia bacteriana), broncodilatadors, antibiòtics ( només en el cas que es compliqui amb infecció bacteriana o en sigui la causa), fluids (per fluïdificar les secrecions)

PREVENCIÓ:

 

Control ambiental tal pel que refereix a lexposició entre pacients sans o malalts com pel que refereix a la desinfecció de lentorn amb productes com el lleixiu o la clorhexidina.

 

Vacunes:

  • Subcutània : per brom, parainfluenza i adenovirus
  • Intranasal : per B. bronchiseptica i parainfluenza (aplicable tant a femelles gestants com a cadell
Intranasal
Intranasal

Intranasal

Escribir comentario

Comentarios: 0