GAT GERIàTRIC

Les necessitats especials del gat sènior;

 

Així com l’esperança de vida de les persones ha augmentat la dels gats també; de fet el percentatge de gats majors de 6-7 anys s’ha duplicat i en el nostre dia a dia de la clínica cada cop, afortunadament, veiem pacients d’edat més avançada.

 

Com n’és de vell del meu gat?

 

Els gats són individus, com la gent, envelleixen de manera molt particular en cada cas. Alguns d’ells presenten problemes relacionats amb l’edat entre els 7-10 anys i la majoria abans dels 12. En realitat un gat d’un any d’edat és fisiològicament parlant molt similar a un humà de 16 anys i un de 2 anys a una persona de 21. A partir d’aquí cada any d’envelliment podria equivaler a uns 4 d’un humà. Seguint aquesta fórmula un gat de 10 anys seria com una persona de 53 i un de 15 com una de 73.

 

Envellir no és necessàriament emmalaltir

 

El procés d’envelliment és natural i si bé per si mateix no és una malaltia si que fa que els processos fisiològics siguin menys eficients, la probabilitat de patir malalties degeneratives augmenta i per això és important mantenir-los en un bon estat de salut adaptant dietes/activitat i requeriments especials sota control

 

Què passa quan el meu gat envelleix?

 

El procés d’envelliment s’acompanya de canvis tant a nivell físic com comportamental:

 

1- El sistema immune és menys eficient per combatre infeccions. En els casos que presenten malalties cròniques el sistema immune també pot veures compromès.

 

2- Deshidratació, és una conseqüència freqüent de moltes patologies de pacients geriàtrics, el que compromet el sistema vascular i immunitari,

 

3- La pell perd elasticitat, és més prima, fet que facilitat l’entrada de patògens.

 

4- Són menys eficients pel que refereix a la seva pròpia higiene fent que el pel i la pell apareguin desvitalitzats, amb una olor anormal o inflamada.

 

5- Les ungles solen ser més llargues i gruixudes, en alguns casos poden arribar a clavar-se al coixinet plantar produïnt coixera, infecció i inflamació.

 

6- Canvis comportamentals tals com la desorientació, miol excessiu o evitar el contacte amb persones o altres animals del seu entorn.

 

7- Pèrdua d’audició

 

8- Apareixen canvis a l’aspecte extern de l’iris i la pupil·la; que si bé es poden reconèixer en el cas del gat no necessàriament impliquen una pèrdua de visió significativa. Per altra banda problemes de pressió intraocular poden comportar molèsties, dolor o pèrdua de visió que pot arribar a ser irreversible.

 

9- Problemes dentals: des de gingivitis, placa, lesions resortives,... poden provocar dolor i molèsties suficients com per afectar a la ingesta d’aliment i facilitar l’aparició d’altres malalties d’origen infecció.

 

10- En un gat geriàtric hi ha diverses causes que poden fer que perdin la gana entre elles la pèrdua d’olfacte; de tota manera sol ser més important a tal efecte el punt nº 9

 

11- La funció renal sol veure’s compromesa amb el pas del temps, el que pot desembocar en una insuficiència renal, els signes clínics de la qual són molt diversos (poliúria, polidípsia, pèrdua de pes,...)

 

12- Degeneració articular, o artritis, és freqüent en els gats. De tota manera molts gats amb aquest procés no solen presentar coixera tot i que si poden observar problemes per accedir a certes alçades, entrada a la latrina, pujar escales,...

 

13- Hipertiroidisme (generalment relacionat amb hiperactivitat); hipertensió (també relacionada amb la insuficiència renal), diabetis mellitus, IBD (malaltia inflamatòria intestinal), càncer,... Són patologies que si bé es poden veure en pacients més joves són més prominents en gats geriàtrics.

 

Està malalt el meu gat, o simplement s’està fent gran?

 

El propietari del gat geriàtric sovint nota canvis en el caràcter del gat, que es solen considerar propis de l’edat i intractables, cosa que els fa difícils d’avaluar per part del veterinari al ser dades que s’ometen. No orinen als llocs apropiats, alteració d’activitat, menjar, beure o dormir. Mentre el veterinari pot veure en aquests canvis un signe clínic d’una malaltia

 

Com puc ajudar a mantenir saludable el meu gat sènior?

 

Observar d’a prop el nostre gat  és una de les eines més importants per mantenir-lo sa. Es pot realitzar un mínim examen físic a casa, el veterinari us pot ensenyar com realitzar-lo. Es pot realitzar amb facilitat i com a part de la interacció normal que el propietari té amb el seu gat, ja sigui amb el raspallat, rascat o observació mentre el tenim al nostre costat.

 

Raspallat diari

 

El raspallat ens permet observar d’a prop l’aspecte del pel i treure aquells pel mort que podria acumular-se i donar un aspecte desvitalitzat, essent una mesura d’higiene que evitar malalties cutànies i incomoditat al gat.

 

Nutrició apropiada

 

Molts gats tendeixen a la obesitat amb el pas del temps. Si aquest és el cas del vostre gat hauríem de consultar al nostre veterinari per quina és la dieta més apropiada per la pèrdua de pes i en quina progressió s’hauria de fer. En alguns casos la pujada de pes es pot deure a una malaltia de base; per diferenciar-ho és important l’examen físic i comportamental. També seria ideal el pesat mensual a tal efecte per evitar que el tema del sobrepès sigui un camí de difícil retorn i es controli el més aviat possible.

Seleccionar una dieta apropiada depèn de molts factors, des de l’aspecte i l’apetència del pinso al format (tamany i textura) composició, malalties ,fins al preu; tots els factors s’han considerar però la salut i la qualitat del pinso hauria d’estar a les primeres posicions. Existeixen pinsos de prescripció que milloren o com a mínim faciliten la funció de certs òrgans tals com el ronyó i el fetge.

 

Exercici

 

És important, no només pel control del pes sinó per un estat de salut general. Amb l’edat es sol refusar l’exercici el que facilita el sobrepès i l’estrés o sobrecàrrega de les articulacions, un pacient que es manté àgil presenta una millor salut articular, minimitzar el dolor muscular i controla millor el sobrepès. Estimular els nostres pacients amb jocs, petits obstacles, interaccionant,... permet d’una manera molt senzilla millorar la seva salut,

 

Reduir l’estrès

 

Sol ser un factor important ja que els gats sènior o geriàtrics solen adaptar-se pitjor al canvis. Seria ideal poder preveure els canvis i introduir-los de forma progressiva a casa; mantenir una olor o un objecte conegut en un nou entorn en seria un exemple. En cas de absentar-se de casa és millora que una persona coneguda se n’encarregui a la pròpia llar abans que traslladar-lo o fer que un desconegut o faci. Un trasllat pot ser igual d’estressant i l’entrada d’una nova mascota també; moment en què seria interessant mostrar una atenció preferent al gat que teníem respecte al nou company

Els gats són experts en amagar malalties, fent que el propietari no sigui conscient del problema fins que aquest ja es troba un estadi avançat.

 

Com em pot ajudar el meu veterinari?


Així com hem comentat que una detecció prematura dels canvis de conducta poden ajudar a tractar en fases inicials una patologia, un examen regular de l’aspecte, la funció i el seguiment analític pertinent una o dues vegades l’any permeten un tractament més acurat i prematur.

En aquests exàmens físics el veterinari us realitzarà un petit qüestionari i aprofundirà a l’examen que hagueu fet a casa i us recomanarà en funció de la història i les troballes les proves més apropiades per la vostra mascota enfocades a un o diversos aspectes de la seva salut.