gos geriàtric

Solem esperar certs canvis en els nostres companys a mesura que envelleixen. Aquest canvis no necessàriament són les mateixos per tots els individus a la mateixa edat i a la mateixa raça. Alguns d’ells estan condicionats per la seva activitat, malalties, raça, tractaments,... Com envelleix un gos pot ser complex i nosaltres podem en qualsevol cas millorar-ho jo sigui amb un correcte pla de salut amb el nostre veterinari amb l’activitat diària o la dieta que li proporcionem.

 

Canvis a les necessitats nutricionals i variacions en el

 

Així com envelleix el gos canvia el seu metabolisme i les necessitat en calories disminuixen. En general, en general pot experimentar una davallada del 20%. Si hi sumem que la seva activitat es modera a aquest 20 % li hem d’afegir un altre 10-20%. Així doncs si mantenim el tipus i la quantitat d’aliment tenint en compte el que acabem de dir el nostre gos tendirà a guanyar pes. A més aquest metabolisme fa que es tendeixi a acumular més greix. Com podem veure la obesitat pot ser una situació que fàcilment afecti al nostre gos i que en els casos en què no hi hagi una malaltia de base ajustant les quantitats i les qualitats dels pinsos podem corretgir d’una forma còmoda i progressiva.

 

Canvi de la pell i el pel

 

Així com les persones, els gossos poden presenta una coloració grisa del pel; aquest canvi s’inicia al musell i al voltant del ulls. La capa de pel pot ser menys espessa (també es pot relacionar amb mala alimentació o malalties de base). Els suplements amb àcids grassos poden ajudar a reestructurar aquest equilibri, però no per si sols; un raspallat més freqüent, control de la zona perianal (retirar les restes de femptes) minimitzarà l’acúmul de pel mort i ajudarà a controlar les olors.

Alguns d’ells poden presentar nodulacions, ferides o tumoracions, en alguns casos de caràcter cancerigen; el que una vegada més es recomana un seguiment per part del veterinari.

 

Erosions/callositats

 

És més habitual en races grans i típic dels colzes, tarsos i les zones de contacte amb les superfícies fruit del fet que solen passar més temps estirats  i sobretot en zones dures o rugoses. En aquests casos disposar d’un llit ortopèdic per minimitzar els punts de pressió sol ser de gran ajuda.

 

Ungles i coixinets irregulars i sobrecrescuts.

 

Així com veiem canvis a la capa de pel, les ungles i els coixinets també els experimenten; es fan més irregulars, fruit de la manca d’us infeccions cròniques, i canvis a la posició de l’extremitat que fa que les carregues variïn fins al punt de deformar els dits. Aquests pacient necessiten un tall de les ungles més sovint que els altres per minimitzar enganxades, arrancades,... que poden produir coixeres

 

Mobilitat reduïda i artritis 

 

L’artritis és una condició habitual del gossos geriàtrics, especialment en races grans i races predisposades a patologies vertebrals com la degeneració del disc intervertebral (teckel, bassets,...).

Els gossos que han tingut alguna lesió articular quan eren joves solen presentar coixera i artritis de forma prematura. L’artritis pot presentar-se com una lleugera coixera però pot evolucionar a una debilitat marcada ja sigui del terça anterior o posterior fent que refusin fins i tot aixecar-se, desplaçar-se i molt menys interaccionar d’una manera comode amb l’ambient, jocs, socialització, caràcter... es veuen afectats.

Condroitina i glucosaminoglicans poden ser beneficiosos per donar suport a les articulacions i mantenir-les sanes el màxim de temps possible. En altres casos és freqüent l’ús d’antiinflamatoris per control agut o crònic del dolor i la inflamació de les articulacions

Així com a les persones la musculatura es pot atrofiar (si no hi ha estímuls), els gossos geriàtrics que no tenen estímuls perden massa muscular i to general. El que fa més difícil la seva mobilitat i minimitza l’activitat; i aquí tenim l’inici del cicle que hauríem d’evitar. L’activitat no només és bona per la massa muscular sinó també per la funció cardiovascular, digestiva, actitud,... L’exercici s’ha d’adaptar al pacient i al moment, el vostre veterinari us pot aconsellar al respecte.

 

Malalties dentals

 

És un dels canvis més freqüents que solem veure en els gossos geriàtrics. Hi ha estudis que descriuen la presència de placa dental en gossos a partir de 3 anys d’edat. Una rutina de raspallat, dieta i premis especials pel control de la placa poden minimitzar els problemes de gingivitis, mal alè i la necessitat en un futur de passar per una sedació per eliminar l’excés de placa entre altres procediments com les exodòncies. Si bé ho minimitza no necessàriament ho evita.

 

Motilitat intestinal reduïda

 

Així com envelleix la velocitat del transit intestinal disminueix. La defecació pot veure’s afectada també per dolor articular en el cas dels pacients mb problemes al terç posterior o dolor lumbar en els que tenen problemes de columna, per una banda, i en els que tenen impactacions o infeccions cròniques dels sacs anals.

Una dieta amb fibra i una correcte hidratació poden ajudar en aquests processos però en el cas que els signes clínics siguin evidents una visita al veterinari ens pot orientar en el cas de requerir tractament complementaris o es sospita d’alguna altra malaltia.

 

Sistema immunitari compromès

 

El pacient geriàtric sol tenir un sistema immune menys eficient, el que fa mès sensible a desenvolupar infeccions. Així doncs és important mantenir el nostre pacient al dia de les pautes de desparasitació i vacunes.

 

Funció cardíaca

 

El cor perd eficiència i és incapaç de bombejar el volum que solia distribuir en el temps que  ho solia fer. Les vàlvules cardíaques perden part de la seva elasticitat i també són responsables en perd d’aquesta deficiència de bombeig. La vàlvula que sol veure’s més afectada sol ser la mitral principalment en races petites. Un examen acurat i una història detallada ajudats per proves tals com la radiografia toràcica, l’electrocardiograma o una ecocardiografia ens permeten fer una seguiment o un tractament prematur d’aquestes condicions i minimitzar la degeneració cardíaca.

 

Capacitat pulmonar reduïda

 

Els pulmons també perden elasticitat amb l’envelliment així com la capacitat per oxigenar la sang. Els pacients geriàtrics solen ser mes susceptibles a les infeccions respiratòries i refractaris als tractaments

 

Menor funció renal

 

L’empitjorament de la funció renal pot ser deguda al propi òrgan que al reduir la seva funció no rep un flux sanguini apropiat o altres patologies pre o postrenals. La funció renal es pot mesurar amb analítica sanguínia o d’orina. Aquestes analítiques permeten diagnosticar el problema renal molt abans de que hi hagi uns canvis físics que la suggereixin (aquests solen aparèixer quan s’ha perdut el 70 % de la funcionalitat del ronyó)

Disposar d’aquesta informació és de vital importància sempre que es plantegi una sedació/anestèsia adaptant el protocol de les mateixes en funció de la malaltia renal

 

Incontinència urinària o manca de control de la micció

 

És la involuntària i incontrolable pèrdua d’orina des de la bufeta. Pot ser un problema freqüent en gossos vells però té més rellevància a les femelles esterilitzades, les pèrdues solen ocórrer quan el gos està descansant o dormint. El tractament d’elecció sol ser la Phenilpropanolamina o els estrògens.

Els gossos que tenen un patró de passejos poden experimentar aquests “accidents” així com apareixen altres problemes comportamentals. En aquests casos és important l’examen físic i si s’escauen les proves que es puguin proposar al vostre veterinari ja ens permetran descartar patologies tractables o assumir una possible realitat que afectarà a les pautes de passeig, dietes, ingesta d’aigua,...

 

Pròstata

 

Quan un mascle assoleix els 8 anys d’edat té aproximadament un 80% de probabilitats de desenvolupar una patologia prostàtica; rarament és un càncer i generalment sol ser un augment de tamany benigne, de tota manera suficient per causar molèsties com incontinència, infeccions urinàries entre d’altres. Els símptomes en aquest cas milloren significativament amb l’esterilització.

 

Funció hepàtica

 

Tot i que el fetge disposa d’una increïble i única manera de regenerar-se quan ha rebut una agressió també envelleix com la resta d’òrgans. La capacitat de detoxificar la sang i produir enzims i proteïnes decreix amb l’edat. En alguns casos els pacients tot i no presentar signes clínics poden tenir els valors alterats i en d’altres ocasions podem tenir pacients amb problemes hepàtics i valors normals, aquest fet fa que la interpretació dels resultats sigui complexe.

Així com ho comentàvem per el ronyó, el fetge ha de rebre una especial consideració pel que refereix a les medicacions preanestèsiques, els tipus d’anestèsics i als tractaments mèdics.

 

Canvis a la funció glandular

 

Algunes glàndules tenen tendència a produir menys hormones amb l’edat, d’altres més, com en el cas de les glàndules adrenals i el Síndrome de Cushing. En alguns casos aquests canvis hormonals no només estan relacionats amb l’edat sinó també amb la raça (ex. Golden Retriever i l’hipotiroidisme)

 

 

Canvis a les glàndules mamàries

 

Les femelles poden desenvolupar un enduriment del teixit glandular mamari degut a la infiltració de teixit fibrós. Els tumors mamaris són relativament freqüents en femelles no esterilitzades (tant com ho podrien ser en humans), en el cas de les gosses sovint pot ser de caràcter maligne. El vostre veterinari hauria de fer una palpació exhaustiva del teixit mamari en cada revisió.

 

Moll d’ós substituït per greix

 

El moll de l’ós és responsable de crear noves glòbuls vermelles( transporten oxigen), glòbuls blancs(lluiten contra malalties), plaquetes (ajuden a la cicatrització), entre d’altres. Quan es substitueix per greix podem trobar pacients amb diversos graus d’anèmia motiu per el qual es recomana en els pacients geriàtrics un hemograma de control anual.

 

Canvis en el nivell d’activitat i comportament

 

El gos geriàtric pot presentar nivells d’activitat disminuïts, el que es pot associar a l’edat, l’artrosi o la senilitat. De tota manera pot ser indicador d’altres malalties, recomanant un seguiment dues vegades l’any per part del vostre veterinari.

Així com el pacient envelleix hi ha una pèrdua de cèl·lules nervioses, en alguns casos certes proteïnes envolten els nervis i poden alterar-ne la funció, la comunicació entre elles i en alguns gossos es pot canviar el comportament. Quan certs signes coincideixen podem agrupar-los en el terme DISFUNCIÓ COGNITIVA (confusió, desorientació, no descans durant la nit, pèrdua de pautes de passeig i continència urinària, menor activitat general, menys atenció a estímuls, no reconèixer individus del seu entorn habitual, agressió, fòbia als sorolls, vocalitzacions,...)

Sabent això fets com l’entrada d’un nou gos a la família s’hauria de fer de forma progressiva i quan l’antic membre no hagi perdut les capacitats sensitives i motrius fins al punt de limitar-li la interacció amb el nouvingut

 

Sensibilitat als canvis de temperatura

 

La capacitat de termoregular disminueix, el que els fa de més difícil adaptar als canvis bruscos de temperatura. Així doncs és recomanable amb previsió posar abrics, o mantenir-los prop d’una font de calor amb fred o un ambient fresc en el cas de calor ambiental

 

Pèrdua d’audició

 

Alguns gossos poden perdre audició, en el cas que sigui poc important és de difícil diagnòstic, i sovint la pèrdua és severa quan el propietari finalment se n’adona. Un dels primers símptomes pot ser l’agressió (en aquest cas no és tal agressió sinó la resposta a una estímul sovint tàctil que no s’ha pogut preveure per part del gos i té una resposta instintiva). En altres casos el propietari pot descriure que el pacient no obeeix les ordres

La pèrdua d’audició no sol ser reversible però si que es pot adaptar la manera d’interaccionar, acostar-se o sol·licitar al nostre pacient, reduint així les respostes indesitjades.

 

Canvis a l’ull i pèrdua de visió

 

Molts gossos desenvolupen una condició anomenada esclerosi del cristal·lí; en aquests casos la lent apareix amb un cert to grisós que si bé s’observa no sol afectar gaire a la percepció del gos. Alguns propietaris poden confondre aquesta condició amb cataractes però l’aspecte és substancialment diferent.

El glaucoma si bé no és freqüent és una condició a valorar en el gos geriàtric, i que pot degenerar fins a la pèrdua de visió. A tal efecte un especialista hauria de valorar els tractaments pertinents i fer un seguiment d’aquests casos.

 

Resum

 

Els gossos geriàtrics poden experimentar molts canvis a les funcions del seu cos. En alguns casos hi ha processos més importants que d’altres i no apareixen tots a la mateixa edat ni en la mateixa intensitat. Conèixer aquests possibles canvis ens permeten preveure i tractar amb antelació aquests problemes i facilitar l’adaptació del nostre pacient a l’envelliment.

Un seguiment d’a prop, no assumir que tot el que ens passa es deu simplement a l’edat i les revisions veterinàries pertinents ens permetran tractar amb previsió i permetre que els nostres companys envelleixin el millor possible