HIPERTIROIDISME FELI

Es tracte d’una malaltia que afecta una proporció important de gats d’edat avançada. És l’excessiva producció de tiroxina de la glàndula tiroides augmentant la taxa metabòlica del pacient, si bé és cert que pot aparèixer tant en gossos com gats, els segons solen ser molt més freqüents.

Signes clínics:

Es tracta d’una malaltia d’evolució lenta i que sol arribar als nostres centres quan aquesta ja porta cert temps afectant als nostres pacients ja que el propietari sol considerar que el seu gat es mostra actiu (o molt actiu) i presenta gana, signes que es solen correlacionar amb salut, i seria així si no fos per un excés d’activitat i de gana, fins el punt de la hiperactivitat, irritació i agressivitat. De tota manera també hi ha un grup de pacients que poden presentar signes d’apatia i anorèxia, amb pèrdua de pes i ventroflexió del coll.

Quan  explorem aquest pacients en una proporció elevada es poden palpar les glàndules a la base del coll augmentades de tamany.

Entre d’altres signes clínics es destaquen els vòmits i les diarrees així com la poliúria i polidípsia (orina més i beu més); en alguns casos podem trobar afeccions cardíaques tals com bufs o taquicàrdies entre d’altres.

Proves diagnòstiques:

Hematologia -> leucocitosis, eosinopènia i limfopènia. Policitèmia lleu o moderada

Bioquímica -> augment de ALT,AST,FA i LDH (paràmetres que solen normalitzar passades unes setmanes d’iniciar el tractament)

En alguns casos la malaltia renal pot presentar-se de forma simultània

Funció tiroidea -> el nivells d’hormona tiroidea T4 total solen ser bastants suggestius de la malaltia, de tota manera un valors normals no la descarten requerint T4 lliure (prova per diàlisis) prova que no es influïda per altres malalties o tractaments amb fàrmacs. En algunes ocasions poden requerir un altre tipus de proves com la TRH, es tracta d’una prova que evalua la resposta de la glàndula a aquesta hormona essent valors menors del 50% de T4 compatible amb la malaltia i majors del 60 % no compatibles

Imatge -> es poden utilitzar marcadors radioactius per ajustar tant el diagnòstic com la distribució del teixit glandular afectat de cara a una possible intervenció.

Citologia -> ens permet diferenciar un tumor tiroideu d’un abscés, una glàndula salivar o un limfonode

Tractament:

Pot anar des dels fàrmacs antitiroideus a la cirurgia; en el cas que es sospités d’un procés tumoral la recomanació seria de realitzar un estudi radiològic de tòrax, el tractament amb antitioideus i finalment la cirurgia excisional de la o les glàndules tiroides; el que podria comportar el tractament amb hormona tiroidea per compensar-ne la manca de producció per part del propi pacient

PER MÉS INFORMACIÓ CONSULTA EL NOSTRE VETERINARI