LA PROCESSIONÀRIA DEL PI

 

 

Com cada any per aquestes dates les nostres mascotes s’exposen a un perill conegut la processionària; si bé un problema recurrent, enguany degut a les temperatures més suaus hi ha un augment de la població d’aquest oruga.

 

Un tractament apropiat en el mínim temps possible pot minimitzar-ne les conseqüències però el principal consell es base en evitar-ne el contacte amb les nostres mascotes.

 

 

 

La processionària (Thaumatopea pytocampa)

 

Les fases adultes dipositen els seus ous a les fulles dels pins a finals de l’estiu. Passat un mes, les fases larvàries s’organitzen en els coneguts nius; de les 4 fases larvàries, a partir de la segona s’adquireix la propietat urticant. En aquest punt i amb l’arribada de la primavera i la pujada de les temperatures una femella guia una línia d’orugues que baixa dels pins per arribar a una zona apropiada per enterrar-se i posteriorment reaparèixer ja com a papallona l’estiu següent.

 


El contacte amb la toxina

 

Aquest contacte pot ser directament amb la oruga, amb els nius o restes dels pels urticants. Sol succeir per la curiositat de les nostres mascotes o per un contacte fortuït amb les restes esmentades. Aquest contacte pot ser més o menys greu en funció de la zona afectada i el volum de toxina urticant. Afectant punts tals com: la llengua (glossitis), llavis (queilitis),... En contacte amb mucoses orals les lesions poden assolir una estomatitis necrotitzant, la qual té com a fases : erosiva i ulcerativa (la primera manté intacte la membrana basal de l’epiteli la segona aprofundeix a la submucosa evitant la reestructuració cutània) ; ocular parpelles (blefaritis) o còrnia a on poden aparèixer ulceres; inhalades via nasal rinitis aguda.

 

La toxina alliberada (taumatopenia) produeix l’alliberació d’histamina per degranulació de mastòcits. Fent que la reacció urticant s’accentuï, juntament amb l’estructura dels propis pels que n’allarga la permanència a la zona de contacte. La reacció al·lèrgica generada està mediada per IgE el que la fa similar a un angioedema neuròtic o urticària

 

Símptomes

 

Els signes clínics típics són: nerviosisme, intents de deglutir ràpid i inquiet, rascat facial i salivació; als pocs minuts apareix la glossitis, estomatitis i fins i tot poden ser incapaços de tancar la boca. En el cas de ser ingerida el pacient pot presentar vòmits. Si continua la progressió observarem cianosi i rànula per la dificultat del retorn venós i el buidat salivar respectivament. El següent estadi és la dificultat respiratòria per edema laringi, hipertèrmia, convulsions, CID (coagulació intravascular disseminada) i finalment la mort.

 

Les lesions focals poden degenerar fins a la necrosi que segons la localització pot requerir tubs d’alimentació assistida per la impossibilitat de deglutir; aquesta fase pot durar setmanes i requerir tractament a part de mèdic quirúrgic.

 

 

 

Tractament

 

El tractament  inicial bàsic és l’ús de còrtics d’acció ràpida (ex. Dexametasona) intravenosa o intramuscular juntament amb antihistamínics.  Generalment el tractament és sistèmic però en casos greus que afectin zones com la llengua es pot optar per la injecció local.

 

Si el pacient presenta indicis de SHOCK s’opta per epinefrina/adrenalina.

 

En qualsevol cas ja sigui per protegir dels afectes gastrointestinals de la cortisona com de la histamina es recomana l’ús de protectors gastrointestinals (ranitidina/omeprazol/...)
Es recomana també adjuntar la teràpia antibiòtica, metronidazol/enrofloxacina i espiramicina; que presenta concentracions efectives elevades a nivell de cavitat oral.

 

Més enllà del tractament amb fàrmacs podem netejar la zona irrigant amb aigua calenta (que inactiva la toxina) o vinagre/sabó. En qualsevol cas fregar la superfície ja que podem trencar la resta de pels integres i facilitar el contacte de la toxina amb la superfície afectada.

 

Alguns d’aquests pacients poden evolucionar de forma favorable sense requerir tractament complementaris, d’altres poden haver de passar per un ingrés hospitalari a on es proporciona control de la temperatura, l’estat d’excitació (sedants) o els paràmetres relacionats amb un possible CID. Aquests pacients són de pronòstic reservat.

 


Prevenció

 

La millora manera de tractar aquest accident és evitant el contacte, defugint els passejos  per zones sensibles, control ambiental de la plaga (amb mesures d’autoprotecció per evitar el nostre contacte i disseminació per l’entorn) i en el cas de sospita dirigir-nos al nostre veterinari el més aviat possible.

 

 

 

Informació complementària:

 

 

 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Procession%C3%A0ria_del_pi