LES ESPIGUES

Amb l’arribada del bon temps tant les nostres mascotes com nosaltres solem passar més temps a l’exterior, aquestes activitats a l’aire lliure són ideals per l’exercici i gaudir dels nostres companys però hem d’anar amb cura amb un petit però potencialment molest inconvenient: LES ESPIGUES!!

 

Aquests petits elements vegetals en les seves diverses varietats, tant al camp com a les ciutats; poden ser més que una molèstia, fins arribar a ser un urgència veterinària en el pitjor dels casos.

 

Per la seva forma peculiar, en contacte amb el pel, orificis (nas, orelles, vulva,...) o ulls dels nostres animals de companyia l’espiga tendeix a avançar des del punt d’entrada endavant.

 

La primera mesura de protecció és evitar el contacte. Pot resultar complicat evitar que saltin i juguin en espais oberts sense entrar en contacte amb l’espiga, així doncs es recomana que després de cada passeig fem una revisió a fons de la superfície i orificis; trobar-les abans de que es clavin o avancin fins a un espai de difícil accés ens pot estalviar molts maldecaps.

 

Una altra mesura és un raspallat i manteniment de la capa de pel freqüent, el que minimitza que s’enganxin i ens permet també el diagnòstic el més aviat possible del problema.

 

Quins signes clínics podem observar:

 

 

1-      Esternuts: l’esternut per si sol no és un signe exclusiu d’espigues però quan apareix de forma aguda després d’un passeig i s’acompanya amb rascat d’un costat de la cara i a més veiem un sagnat per una de les narines hauríem de descartar entre d’altres la possibilitat que tinguem una espiga. Un cop a les vies respiratòries l’espiga pot continuar fins a espais més profunds: tràquea, bronquis i pulmó. Poden derivar en una urgència veterinària complexe requerint broncoscòpies o cirurgies toràciques en els casos més greus.

 

2-      Sacseja el cap: o lateralitza el cap, rasca la orella; sent dolor quan li explorem , podem veure secrecions, vermelló o irritació. Com hem comentat no necessàriament un signe és indici d’un problema, explorar el canal auditiu pel nostre veterinari ens permetrà confirmar la sospita i extreure el cos estrany, així com valorar si s’ha lesionat el canal auditiu o el timpà i prescriure el tractament més apropiat.

 

3-      Ull tancat: es tracta d’una zona molt molesta poden trobar-se en qualsevol punt de l’ull però el lloc més típic és sota la tercera parpella. Es tracta d’una zona molt incòmode i dolorosa. Podem observar inflamació de la parpella, úlceres corneals i poc tolerància a l’exploració de la zona. En aquest cas es recomana sedar el pacient per una correcte exploració i poder treure l'espiga sense lesionar cap part de l'ull.

 

4-      Llepat de la superfície cutània: un dels altres punts típics a on s’alllotja una espiga és als espais interdigitals, zones que queden poc evidents a l’exploració incial i que poden allotjar més d’una espiga que acaba passant la barrera cutània i via ascendent produir el que s’anomena un trajecte fistulós; generalment només observem un punt envermellit per on drena una secreció que pot ser serosanguinolenta, purulenta o hemorràgica. El que inicialment es sol descriure és llepat de la zona ja sigui interdigital o qualsevol punt de la superfície cutània, un cop depilada i neta la zona és quan observem aquest punt de fístula que descrivíem abans. Un diagnòstic precoç minimitza el camí de l’espiga i en cas de cirurgia la cicatriu que se’n deriva.

 

Així doncs la nostra recomanació final és que si observem qualsevol dels signes clínics que es descriuen en els punts anteriors us adreceu al vostre veterinari per un ràpid diagnòstic i el tractament oportú el més d’hora possible.